![[info]](http://klab.lv/img/userinfo.gif)
reku mans diezgan ātrs tulkojums, jo varētu būt interesanti salīdzināšanai ar mūsu pašu agrāko dzejoļjezgu
Māte mana, nezin kur,
no tevis man zināms tikai vārds...
Māte mūsu, kas riestā,
svētīta lai top tava peža,
svētīta epidurālā anestēzija un vecmātes,
nāc pie mums ar savu kliedzienu,
savu mīlu, savu spēku.
Tavs prāts lai notiek mūsu dzemdē
virs zemes.
Mūsu dienišķās dienas atdod mums šodien.
Un neļauj, lai kuces bērni
izsviež mīlestību, sāk karus,
bet atpestī mūs no viņiem
gadsimtu gadsimtiem,
Vagīna.
Āmīla...
(Dolora Mikela)
te video ar lasījumu: http://www.ara.cat/cultura/DolorsMi
Mare meva, que no ni sé on ets,
de qui només en tinc el nom...
Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l’epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci’s la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d’ells
pels segles dels segles,
Vagina.
Amem...
(Dolors Miquel)